4.1. Introducció
En el primer tema d’aquest quadern hem contextualitzat la usabilitat i hem reflexionat sobre la importància de la seva avaluació. Però com podem fer aquestes avaluacions? Hi ha diferents tècniques i mètodes que podem usar, amb persones usuàries i sense. En aquest apartat ens centrarem en dues de les tècniques més utilitzades sense persones usuàries, és a dir, tècniques que avaluen la usabilitat gràcies a les conclusions que persones expertes plantegen després d’haver fet inspeccions amb el sistema. Aquestes tècniques convé utilitzar-les quan encara no hi ha una llista de problemes focalitzats, ja que les tècniques amb persones usuàries ens ajudaran a consolidar les conclusions extretes per les persones expertes.
Així doncs, en els mètodes d’inspecció la figura de l’avaluador és central, com a persona experta en usabilitat. La seva principal tasca és inspeccionar i examinar la usabilitat de la interfície d’un producte o sistema i proposar recomanacions de millora.
Per fer-ho pot utilitzar els principals mètodes d’inspecció que té al seu abast:
- Avaluació heurística,
- Recorregut o passeig cognitiu (cognitive walkthrough),
- Inspeccions formals d’usabilitat,
- Inspeccions de característiques,
- Inspeccions de consistència,
- Inspeccions d’estàndards,
- GOMS (Goals, Operators, Methods and Selection Rules).
En aquest apartat ens centrarem en les dues tècniques que encapçalen aquesta llista.