3.1. Introducció
«Knowing how people will use something is essential.»
Don Norman
Però encara que cada cop hi hagi més consciència sobre la rellevància que té la usabilitat, no totes les empreses li donen importància. És cert que el creixement exponencial de les tecnologies i la democratització de les interaccions entre humans i màquines-interfícies requereix cada cop més esforços en matèria de validació i adequació dels dissenys a les necessitats, els objectius i les motivacions de les persones usuàries. Al cap i a la fi,
«El disseny és un procés interactiu en què les necessitats i les capacitats de les persones usuàries són els factors principals que determinen el procés de disseny».
Cañas i Waerns
D’aquesta manera tenim que les necessitats i els objectius de la persona usuària han d’estar integrades en tot el procés de disseny centrat en l’usuari. Això implica involucrar les persones usuàries en tot el procés de disseny.
I, per l’altra banda, sabem que la usabilitat és un atribut qualitatiu del disseny basat en la percepció que té la persona usuària sobre la utilitat, la satisfacció i l’ús d’un producte o servei.
Per tant, sembla obvi que l’avaluació de la usabilitat pren el màxim sentit dins del context del disseny centrat en les persones, on, gràcies a la iteració i a l’exercici d’empatia constant cap a les persones usuàries, podem aconseguir productes i serveis que satisfan les seves expectatives.
Exercici
Reflexioneu sobre algun producte o servei que hàgiu deixat d’utilitzar perquè no complia amb les vostres expectatives. Què esperàveu que fes o passés que no passava?