4.2. Avaluació heurística
L’avaluació heurística és el mètode d’inspecció per excel·lència en l’entorn professional, ja que és dels més utilitzats. Per dur-la a terme es prenen en consideració els principis establerts per les disciplines d’interacció persona-màquina, anomenats principis heurístics. D’aquesta manera, es tracta de buscar resultats qualitatius que permetin emfatitzar els problemes d’usabilitat que presenta un sistema.
Aquesta cerca es pot fer avaluant la totalitat d’una interfície o només seccions concretes. A més, es pot abordar segons diferents nivells de profunditat que entraran a més o menys detall, segons els objectius i el moment de la investigació i avaluació que s’estigui portant a terme (volem avaluar un procés sencer, unes tasques concretes, una secció, tota la interfície, etc.).
L’avaluació heurística es pot dur a terme en diferents etapes d’un projecte:
- En fases inicials: permeten verificar i cercar punts de millora de prototips i interfícies encara no implementades.
- Durant el desenvolupament: permeten localitzar i corregir errors abans de la publicació o llançament d’un producte i/o servei.
- En productes o serveis ja existents.
Principis heurístics
Les vuit regles d’or de Ben Schneiderman
L’any 1987 Ben Schneiderman va presentar les vuit regles d’or per aconseguir una interacció correcta en una interfície. Aquestes vuit regles s’han erigit com les regles bàsiques que cal tenir en compte en el moment de dissenyar la interfície d’un sistema. Així doncs, són la inspiració inicial que s’ha vist reforçada amb les aportacions d’altres experts del sector, fins a arribar a les desenes de llistes d’heurístiques i subheurístiques existents en l’actualitat.
Tot i això, totes elles prenen com a arrel les vuit regles que a continuació llistem:
- Lluita per la coherència i la consistència.
- Crea dreceres i accessos directes per a les persones usuàries freqüents.
- Ofereix retroalimentació (feedback).
- Dissenya el diàleg per a mostrar treball pendent.
- Ofereix una gestió senzilla dels errors.
- Permet una recuperació d’accions fàcil.
- Suporta el control per la persona usuària.
- Redueix la càrrega de memòria recent en la persona usuària.
10 principis de Nielsen
Tot i l’existència de diferents llistes, els deu principis de Nielsen, extrets l’any 1994, són un dels conjunts més coneguts, especialment en el disseny de productes i serveis en el web.
- Visibilitat de l’estat del sistema.
- Adequació entre el sistema i el món real.
- Llibertat i control per part de la persona usuària.
- Consistència i estàndards.
- Prevenció d’errors.
- Reconeixement abans que record.
- Flexibilitat i eficiència en l’ús.
- Disseny estètic i minimalista.
- Ajuda les persones usuàries a reconèixer i diagnosticar els errors i recuperar-se’n.
- Ajuda i documentació.
Considerem que cal conèixer els principis de Nielsen per la importància que tenen dins la disciplina, ja que la resta de llistats existents no aporten principis radicalment diferents, sinó que solen ser versions adaptades en funció dels productes, sistemes i serveis que cal analitzar. Així doncs, aquests principis són un bon punt de partida per a realitzar una avaluació heurística. A la unitat didàctica referenciada en el bloc de referències hi ha exemples il·lustratius de cada un dels principis.
Els principis heurístics tenen una gran importància i utilitat, però hem de recordar que en cap cas no substitueixen avaluacions d’usabilitat amb usuaris.
Dit d’una altra manera, per a dur a terme una avaluació de la usabilitat completa i realista és necessari servir-se d’un conjunt de mètodes, alguns dels quals involucren usuaris i d’altres, no.
Exercici
Visiteu un producte o servei interactiu que utilitzeu habitualment. Reconeixeu els diferents principis en el disseny de la interfície? Considereu que us faciliten la navegació? Trobeu aquests principis en dissenys i artefactes que utilitzeu en el «món real»?