6. L’avaluació de la usabilitat amb persones usuàries

6.2. Les persones usuàries i els models mentals

Repassem el significat de model mental, que ja hem vist a l’etapa inicial d’aquesta assignatura:

Un model mental és la representació de la realitat que cada persona es construeix per entendre fenòmens específics. Don Norman els va definir així:

«En la interacció amb l’entorn, amb els altres, amb els artefactes tecnològics, la gent es forma models mentals interns d’ells mateixos i de les coses amb què interactuen. Aquests models proporcionen capacitat de preveure i explicar la interacció».

Getner i Stevens (1983)

Així doncs, les persones usuàries interactuen amb les interfícies en funció de la seva experiència prèvia, i això en determina també la seva expectativa.

Abans d’abordar les proves amb persones usuàries, cal tenir present les característiques dels models mentals:

• Són incomplets: cal jutjar críticament si el model que adopten les persones usuàries quan fem un test amb elles està induït o motivat per les característiques de disseny de la nostra prova.

• No tenen límits precisos: diferents dispositius i interaccions es confonen els uns amb els altres.

• Tenen un component «acientífic» i «supersticiós»: cal tenir present que les persones usuàries adopten patrons d’interacció que, tot i saber racionalment que són innecessaris, els permeten pensar que el sistema respon amb més eficàcia si els utilitzen. Aquests patrons, però, poden donar-nos pistes sobre algun problema amagat amb el nostre producte o servei i cal estar atents per entendre’ls i interpretar-los.

• Són estalviadors: les persones usuàries prefereixen fer més interaccions que dedicar energia mental a pensar el millor camí per a resoldre un problema. Això ens indicarà, per una banda, el nivell de coneixement del producte, servei o sistema i ens permetrà identificar allò que simplifiquen.

A la fitxa del Design Toolkit es pot aprofundir en el coneixement dels models mentals.

• Enllaç a la fitxa