1.2. Aspectes claus de la usabilitat
Hi ha, segons Jakob Nielsen (una de les persones pioneres de la disciplina), cinc components qualitatius claus:
- Facilitat d’aprenentatge (Learnability): el sistema ha de ser fàcil d’aprendre, la persona usuària ha de poder començar a utilitzar-lo tan aviat com sigui possible. Ens podem preguntar: «Com de fàcil és per a les persones usuàries completar tasques bàsiques la primera vegada que interactuen amb el nostre disseny?».
- Eficiència d’ús (Efficiency): fa referència al nivell de productivitat de la persona usuària en la interacció amb el nostre sistema. En aquest cas ens preguntarem: «Un cop les persones usuàries ja coneixen el nostre disseny, amb quina rapidesa poden realitzar les tasques?».
- Facilitat de memorització (Memorability): la corba d’aprenentatge del sistema ha de ser inferior per a aquelles persones usuàries que ja l’hagin utilitzat. D’aquesta manera serà fàcil de recordar quan es reutilitzi. Ens hem de plantejar «Com de fàcil serà per a les persones usuàries que reutilitzin el nostre sistema arribar a un punt elevat d’eficiència?».
- Errors: el sistema ha de generar el mínim nombre d’errors possibles, però si aquests es produeixen, les persones usuàries han de ser notificades ràpidament, clarament, i han de poder reconèixer els mecanismes per recuperar-se dels errors que apareguin. En definitiva, cal qüestionar-se: «Quants errors fan les persones usuàries, quin és el grau de severitat d’aquests errors i com de fàcilment poden recuperar-se’n?».
- Satisfacció: aquest aspecte fa referència a la impressió subjectiva de la persona usuària respecte al sistema. Cerquem resposta a la pregunta: «Com de gratificant és el fet d’utilitzar aquest disseny?».
Tot i això, aquests cinc components no són únics i hi ha molts altres atributs que cal contemplar com la credibilitat, l’accessibilitat del sistema, la familiaritat i claredat en el disseny i les funcionalitats, la utilitat, etc.
En aquest punt, convé destacar la diferència entre usabilitat i utilitat, per tal d’entendre el context en el qual s’emmarca la usabilitat dins de l’experiència de la persona usuària i del disseny dels productes i serveis.
La utilitat (utility) és l’atribut que determina que el producte o servei t’ofereix les possibilitats i funcionalitats que com a persona usuària necessites. La usabilitat (usability) és l’atribut que determina la facilitat i l’«agradabilitat» (pleasant) de l’ús d’aquestes possibilitats i funcionalitats. La percepció d’útil (useful) és la combinació de les dues anteriors. En aquest punt fem referència a l’accepció d’útil que inclou la capacitat de ser usat de manera beneficiosa i la capacitat de complir un objectiu.
De la suma de tots els components i atributs que s’han comentat en aquest apartat és com sorgeixen els elements clau que valorem en l’avaluació de la usabilitat d’un producte o servei:
- contextos d’ús;
- persones usuàries del sistema;
- necessitats i objectius d’aquestes persones usuàries;
- mesuraments sobre l’efectivitat, l’eficiència i la satisfacció d’ús.
El mesurament de la usabilitat ha estat i continua sent un aspecte clau de la mateixa usabilitat.
Exercici
Penseu en algun producte o servei que utilitzeu pràcticament cada dia i que us agradi en especial perquè considereu que us fa la vida més fàcil.
Reflexioneu amb aquestes preguntes:
Per què us agrada? Quines funcionalitats ofereix? Com utilitzeu aquestes funcionalitats? En quin moment acostumeu a fer ús d’aquest producte o servei? Amb quin objectiu?